dimarts, 12 de desembre de 2017

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Sóc la veu d’un que crida en el desert: Adreceu el camí del Senyor.



 http://www.servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosB/03advientoB3.jpg
D. 3r d’Advent
1.Llegim l’Evangeli  (Jn 1,6-8.19-28)
6Déu envià un home que es deia Joan. 7Vingué com a testimoni a donar testimoni de la llum, perquè per ell tothom cregués. 8Ell no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni.19Aquest és el testimoni que Joan va donar quan els jueus li enviaren sacerdots i levites des de Jerusalem a interrogar-lo. Li preguntaren: Qui ets, tu? 20Ell no es va negar a respondre i confessà clarament: Jo no sóc el Messies21Ells li preguntaren: Qui ets, doncs? Elies? Els respon: No el sócEts el Profeta? Respongué: No. 22Llavors li digueren: Doncs qui ets, tu? Què hem de respondre als qui ens han enviat? Què dius de tu mateix? 23Ell va declarar: «Sóc la veu d’un que crida en el desert: Adreceu el camí del Senyor.» Així ho va dir el profeta Isaïes. 24Alguns dels enviats, que eren dels fariseus, 25li van fer aquesta altra pregunta: Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta? 26Joan els respongué: Jo batejo només amb aigua; però enmig vostre hi ha el qui vosaltres no coneixeu, 27el qui ve després de mi, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies28Això va passar a Betània, a l’altra banda del Jordà, on Joan batejava.

2. Comprenem el text
Tenim dos textos juxtaposats, l’un (Jn 1,6-8) pertany al pròleg (Jn 1,1-18) i l’altre forma part del testimoniatge de Joan sobre Jesús (Jn 1,19-34). El primer defineix la missió de Joan i el segon la il·lustra amb un exemple.
Donar testimoni significa parlar del que hom ha vist. I hom veu allò que n’ha fet experiència personal, viva i profunda. Així el qui dóna testimoni parla clarament amb convenciment i amb valentia.
Davant de l’interrogatori al qual és sotmès per representats de les autoritats del món jueu, Joan confessa que no porta un missatge propi, per tant, no és a ell al qui han d’escoltar i veure (= creure). Tampoc no és Elies que s’espera i que l’últim llibre dels profetes anuncia que retornarà (Ml 3,23). Ni és el Profeta anunciat pel mateix Moisès (Dt 18,15.18).
Joan es presenta com a simple missatger del Senyor. Joan indica la presència de la Llum del món, i que conèixer-la significa creure-hi, prendre part per la Paraula de Déu feta carn.

3. Fixem la mirada en Joan i en Jesús
El personatge a destacar és Joan, però relacionat amb Jesús.
La missió de Joan consisteix a donar testimoni de la llum. Joan no és la Llum, n’és el testimoni. Jesús és la Llum que ha d’il·luminar tot el món.

4. Pensem-hi
Sóc missatger/a de la llum com Joan?
Sóc amic i testimoni de Jesús?
El meu testimoniatge és llum allà on sóc, actuo i em moc?

diumenge, 3 de desembre de 2017

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí.



 http://www.servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosB/02advientoB2.jpg
Diumenge 2on d’Advent B
1. Llegim el text (Mc 1,1-8)
1Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu. 2En el profeta Isaïes hi ha escrit: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. 3És la veu d’un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes. 4Es presentà, doncs, Joan, que batejava en el desert i que predicava un baptisme de conversió per al perdó dels pecats. 5Anaven a trobar-lo gent d’arreu de Judea i tots els habitants de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. 6Joan duia una roba de pèl de camell i portava una pell a la cintura; s’alimentava de llagostes i mel boscana. 7I predicava així: Després de mi ve el qui és més fort que jo, i jo no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li les corretges de les sandàlies. 8Jo us he batejat amb aigua, però ell us batejarà amb l’Esperit Sant.
2. Comprenem el text
Marc relata l’evangeli identificant Jesús amb el Senyor esperat, el Messies, el Fill de Déu. Les paraules i les accions de Jesús són el contingut del relat. Jesús no només és recordat històricament, sinó també definit per la creu i la resurrecció (Mc 15,39; 16). Jesús esdevé el subjecte de l’Evangeli.
La citació bíblica combina Ml 3,1: El Senyor de l’univers us diu: Jo envio el meu missatger perquè obri un camí davant meu) i Is 40,3: Escolteu una veu que crida: Obriu en el desert un camí al Senyor, aplaneu en l’estepa una ruta per al nostre Déu. Es tracta de situar Joan al desert i de mostrar-lo precursor de Jesús, del mateix Evangeli.
El vestit i l’aliment de Joan manifesta, bàsicament, que vivia al desert. I el desert és el lloc Déu o el Messies, el seu enviat, es manifestarà.
Joan convida Israel al penediment davant la imminència del judici. Aquesta imminència sacseja l’estil de vida i l’adoptat per Joan expressa, d’una manera gràfica, aquesta denúncia. Així, refusant una manera de viure normal, el Baptista expressa l’abominació d’un passat pecador. Com els profetes d’abans incorpora el missatge a la seva vida, fins i tot jugant-se la vida pel seu missatge.
El baptisme de Joan és un baptisme de conversió per al perdó dels pecats (Mc 1,4). Es tracta d’un ritu únic, peculiar, irrepetible i vinculat amb l’exigència de conversió davant el judici imminent. El baptisme de Joan perdona els pecats al qui és batejat. El baptisme és signe del perdó de Déu.
El baptisme de Joan és el mitjà pel qual el penedit rep la ferma promesa del perdó dels pecats davant el judici imminent. En canvi, Jesús no accentuarà tant el judici imminent com l’alegria del Regne ja present en el seu ministeri.
D’altra banda, Joan bateja amb aigua amb la promesa del més fort. El més fort batejarà amb Esperit Sant. Qui és el més fort? ¿El Messies, el Fill de l’home, Déu mateix, el profeta dels temps finals (Elies)? Possiblement el més fort és una velada referència no pas a Déu, sinó al retorn d’Elies (Ml 3,23: Abans que arribi el dia del Senyor, dia gran i temible, jo us enviaré el profeta Elies). Joan esperava algú que conduís a bon port el drama del final dels temps, però no en té ni idea de qui podria ser. Aquesta vaguetat de Joan va permetre que els cristians conservessin aquesta dita i l’apliquessin a Jesús.
El baptisme de Joan mira vers un passat a punt de desaparèixer i vers un futur imminent; l’aigua dóna vida al desert i l’Esperit dóna vida eterna.
3. Mirem la nostra vida i acció. Com preparem el camí del Senyor? El nostre estil de vida anuncia un estil més evangèlic?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor!



 Resultado de imagen de Inmaculada Cerezo Barredo
Immaculada Concepció
1. Llegim el text (Lc 1,26-38)
26El sisè mes, Déu envià l’àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, 27a una noia verge, compromesa en matrimoni amb un home de la casa de David que es deia Josep. El nom de la noia era Maria. 28L’àngel entrà a trobar-la i li digué: Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu. 29Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. 30L’àngel li digué: No tinguis por, Maria. Has trobat gràcia davant de Déu. 31Concebràs i tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús. 32Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. 33Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi. 34Maria preguntà a l’àngel: Com podrà ser això, si jo sóc verge? 35L’àngel li respongué: L’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l’anomenaran Fill de Déu. 36També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, 37perquè per a Déu no hi ha res impossible. 38Maria va dir: Sóc la serventa del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula. I l’àngel es va retirar.
2. Comprenem el text
Maria és saludada amb la missió (Lc 1,28) i el nom (Lc 1,30), com en el relat d’anunciació d’Isaac (Gn 17,5). Maria és destinada a ser la mare del qui ja és Fill de l’Altíssim (Lc 1,32), Fill de Déu (Lc 1,35). Això indica que la intenció lucana és eminentment oferir una reflexió sobre Jesucrist, tot i donar alguna pinzellada sobre la figura de Maria: verge i obedient (Lc 1,34.38). Precisament perquè el nen no és només l’hereu del tron de David (Lc 1,32), sinó Fill de Déu, Maria és verge (Lc 1,27).
La litúrgia de la festa d’avui convida a fixar-nos en Maria com l’esclava del Senyor (Lc 1,38) i la plena de la gràcia del Senyor (Lc 1,28). La versió litúrgica segueix la versió de la Vulgata (en llatí diu: gratia plena) que ha marcat tota una interpretació, certament fidel al participi perfecte original. En efecte, Déu ha afavorit Maria (Lc 1,30), li ha concedit aquella gràcia rebuda en Crist (cf. Ef 1,6), però en plenitud perquè és la mare del seu Fill.
Calia una mare que, com a representant de tots els vivents, permetés que Déu es fes vivent, és a dir, que passés per la mort. I ho permet quan accepta la seva Paraula i l’acompliment de la seva promesa (cf. 2Sa 7,8-16; Gn 12,3; Lc 1,54-55). Maria s’identifica amb la figura d’Anna (1Sa 1,11) i s’obre totalment a la voluntat de Déu (cf. Lc 8,21). L’obediència de Maria segella l’inici de l’Església, n’és també la mare. La decisió lliure de Maria no sols expressa l’inici de la seva relació amb el pla misteriós de Déu: és l’esclava del Senyor (la seva llibertat està en el Senyor), sinó també la seva identificació amb els pobres del Senyor: depèn totalment de la gràcia de Déu.
Déu omple Maria de la seva gràcia assignant-li una missió irrepetible i única: la de ser la mare del seu Fill únic i del Messies davídic. Maria esdevé el model de com Déu pot capgirar-ho tot (Lc 1,46-53): d’una verge humil hebrea en fa una mare extraordinària per a tots els pobles, la nova mare dels vivents. La decisió lliure de Maria ens obre a l’autèntica i veritable llibertat.
3. Pensem-hi
En quina mesura m’identifico amb el sí lliure i confiat de Maria a l’obra de Déu?
Com m’obro al do (la gràcia) de Déu que m’invita a col·laborar en l’edificació del seu Regne?

dimarts, 28 de novembre de 2017

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Estigueu alerta, vetlleu...



 http://www.servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosB/01advientoB1.jpg
D. 1er d’Advent B

1. Llegim el text (Mc 13,33-37)
33Estigueu alerta, vetlleu, perquè no sabeu quan serà el moment. 34Passa com amb un home que se’n va a terres llunyanes. Deixa casa seva, després de donar facultats als seus servents i confiar a cada un la seva tasca; i al porter li mana que vetlli. 35Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quan vindrà l’amo de la casa: al vespre, a mitjanit, al cant del gall o a la matinada; 36no fos cas que arribés sobtadament i us trobés dormint. 37El que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu!

2. Comprenem el text
Comença el temps d’Advent, un temps de vetlla, d’espera activa de la vinguda del Senyor Jesús. Per això tenim una crida a la vigilància adreçada als deixebles i a la comunitat.
No sabem quan arribarà la fi de la història humana, per tant, cal estar sempre atents, atents per a servir. I com diuen els escoltes cal estar sempre a punt per a servir els altres.
Marc se serveix d’una paràbola (Mc 13,34-36) a fi de convidar a imitar el comportament del porter i dels servents que esperen el retorn del seu amo i Senyor. Així com el porter ha d’estar constantment atent perquè no sap quan retornarà l’amo de la casa, el deixeble de Jesús ha d’estar sempre atent i disponible a servir el seu Senyor, tot i no saber quan arribarà.
L’arribada de l’amo de la casa és imprevisible. La casa representa l’Església, atès que durant els primers segles els cristians es reunien en una casa. Aquesta vetlla ha se ser constant, per això s’enumeren els quatre moments de la vetlla nocturna: al vespre, a mitjanit, al cant del gall o a la matinada. Això implica una constant atenció.
L’espera del Senyor que vindrà és activa. I, per això, les facultats donades als servents implica treballar per la construcció del Regne i l’edificació de l’Església en el temps d’espera, tots en som responsables, tot i que alguns tinguin un servei diferent.

3. Contemplem Jesús
Jesús diu que la seva visita és imprevisible, per això cal estar atent, vetllar, tot esperant-lo en tot moment, atès la seva sorpresa.
Jesús ens convida a estar sempre a punt per a servir-lo.

4. Mirem la nostra vida i acció
Què faig quan la persona que més m’estima ve a casa meva per a compartir la meva existència i quotidianitat?
Estic sempre a punt per a servir?