dilluns, 18 de març del 2024

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Eloí, Eloí, ¿lemà sabactani?


Passió segons Marc (any B)

 

1. Llegim el relat de la passió segons Marc 14,1–15,47

14 1Faltaven dos dies per a la festa de Pasqua i dels Àzims. Els grans sacerdots i els mestres de la Llei buscaven la manera d’apoderar-se de Jesús amb engany i matar-lo. 2Deien: No ho fem durant la festa, no fos cas que hi hagués un avalot del poble.

3Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó el Leprós. Mentre era a taula, vingué una dona que duia una ampolleta d’alabastre plena d’un perfum de nard autèntic i molt costós. La dona trencà l’ampolleta i buidà el perfum sobre el cap de Jesús. 4Alguns comentaven indignats: De què serveix llençar així aquest perfum? 5S’hauria pogut vendre per més de tres-cents denaris i donar els diners als pobres. I la censuraven. 6Però Jesús digué: Deixeu-la! Per què la molesteu? Ha fet amb mi una bona acció. 7De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres, i els podreu fer el bé sempre que voldreu; en canvi, a mi, no sempre em tindreu. 8Aquesta dona ha fet el que podia fer: s’ha anticipat a ungir el meu cos preparant-lo per a la sepultura. 9En veritat us dic que, quan l’evangeli serà anunciat per tot el món, també recordaran aquesta dona i explicaran això que ha fet.

10Judes Iscariot, un dels Dotze, se n’anà a trobar els grans sacerdots per entregar-los Jesús. 11Ells, en sentir-ho, se’n van alegrar molt i prometeren que li donarien diners. I Judes buscava la manera d’entregar-lo en el moment oportú.

12El primer dia dels Àzims, quan se sacrificava l’anyell pasqual, els deixebles van dir a Jesús: On vols que anem a fer els preparatius perquè puguis menjar el sopar pasqual?  13Ell envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: Aneu a la ciutat i vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo, 14i allà on entri digueu al cap de casa: “El Mestre diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?” 15Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, parada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar. 16Els deixebles se n’anaren. Van arribar a la ciutat, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual.

17Arribat el capvespre, Jesús vingué amb els Dotze. 18I mentre eren a taula, tot sopant, Jesús digué: En veritat us ho dic: un de vosaltres em trairà, un que menja amb mi.  19Ells es van posar tristos i li anaven preguntant, l’un rere l’altre: ¿No sóc pas jo? 20Jesús els respongué: Un dels Dotze, un que suca amb mi al mateix plat. 21El Fill de l’home se’n va, tal com l’Escriptura ha dit d’ell, però ai de l’home que el traeix! A aquest home, més li valdria no haver nascut.

22Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué: Preneu: això és el meu cos. 23Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. 24Els digué: Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tothom.  25En veritat us dic que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu. 26I després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.

27Llavors Jesús els digué: Tots fallareu, perquè diu l’Escriptura: Colpiré el pastor, i les ovelles es dispersaran. 28Però després de la meva resurrecció aniré davant vostre a Galilea. 29Pere li va dir: Ni que tots fallin, jo no. 30Jesús li digué: En veritat t’ho dic: avui, aquesta mateixa nit, abans del segon cant del gall, m’hauràs negat tres vegades. 31Però ell afirmava amb més insistència: Ni que em calgui morir amb tu, no et negaré. I tots els altres deien el mateix.

 32Van arribar en un terreny anomenat Getsemaní, i Jesús digué als seus deixebles: Seieu aquí mentre jo prego. 33Va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà a sentir esglai i angoixa, 34i els digué: Sento a l’ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu. 35S’avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible, s’allunyés d’ell aquella hora. 36Deia: Abbà, Pare, tot t’és possible; aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols. 37Després va cap a ells i els troba dormint. Diu a Pere: Simó, dorms? ¿No has estat capaç de vetllar una hora? 38Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble. 39Se n’anà una altra vegada i va pregar dient les mateixes paraules. 40Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven. Ells no sabien què dir-li. 41Va cap a ells per tercera vegada i els diu: Dormiu ara i reposeu! Tot s’ha acabat. Ha arribat l’hora: el Fill de l’home és entregat a les mans dels pecadors. 42Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja és aquí. 43Immediatament, quan encara Jesús parlava, es presenta Judes, un dels Dotze. L’acompanyava un grup de gent amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots, dels mestres de la Llei i dels notables. 44El qui el traïa els havia donat aquesta contrasenya: És el qui jo besaré: deteniu-lo i emporteu-vos-el ben custodiat. 45A l’instant se li va acostar i li digué: Rabí! I el besà. 46Ells s’abraonaren sobre Jesús i el detingueren. 47Però un dels presents desembeinà l’espasa i, d’un cop, tallà l’orella al criat del gran sacerdot. 48Jesús els digué: Heu sortit a agafar-me amb espases i garrots, com si fos un bandoler. 49 Cada dia era amb vosaltres al temple ensenyant i no em vau detenir. Però és que s’han de complir les Escriptures. 50Llavors tots l’abandonaren i fugiren. 51El seguia un jove, cobert només amb un llençol, i el van agafar. 52 Però ell es va desfer del llençol i va fugir tot nu.

53Llavors es van endur Jesús a casa del gran sacerdot i s’hi reuniren tots els grans sacerdots, els notables i els mestres de la Llei. 54Pere el va seguir de lluny fins a dintre el pati del palau del gran sacerdot i s’estava assegut amb els guardes, escalfant-se vora el foc. 55Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una declaració contra Jesús per fer-lo morir, però no en trobaven cap, 56perquè molts declaraven en fals contra ell, però les seves declaracions no concordaven. 57Alguns s’aixecaren a presentar contra ell aquesta falsa acusació: 58Nosaltres vam sentir que deia: “Jo destruiré aquest santuari, fet per mans d’home, i en tres dies en construiré un altre, no fet per mans d’home.” 59Però ni així no concordava la seva declaració. 60Llavors el gran sacerdot es posà dret, va anar cap al mig i preguntà a Jesús: ¿No contestes res? Què en dius, de les acusacions que aquests et fan? 61Però ell callava i no va respondre res. Novament, el gran sacerdot l’interrogà i li digué: ¿Tu ets el Messies, el fill del Beneït? 62Jesús respongué: Sí, sóc jo; i veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós i venint amb els núvols del cel. 63Aleshores el gran sacerdot s’esquinçà els vestits tot exclamant: Per què necessitem més testimonis? 64Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasfèmia. Què us en sembla? Tots van sentenciar que mereixia pena de mort. 65Llavors alguns van començar a escopir-li, a tapar-li la cara, a donar-li cops de puny i a dir-li: Fes de profeta! I els guardes li pegaven bufetades.

66Mentrestant, Pere era a baix, al pati. Arriba una de les criades del gran sacerdot 67i, en veure’l allà escalfant-se, se’l queda mirant i li diu: Tu també hi anaves, amb el Natzarè, amb Jesús. 68Pere ho negà: No sé ni entenc de què parles. Llavors va sortir fora, al vestíbul, i un gall va cantar. 69La criada el va veure i començà a dir una altra vegada als qui eren allí: Aquest és un d’ells. 70Pere tornà a negar-ho. Poc després els qui eren allà li tornaren a dir: És veritat que ets un d’ells: si fins i tot ets galileu! 71Però ell es posà a maleir i a jurar dient: Jo no conec aquest home de qui parleu! 72A l’instant va cantar el gall per segona vegada. Pere es va recordar d’allò que Jesús li havia dit: «Abans del segon cant del gall, m’hauràs negat tres vegades.» I va esclatar en plors.

15 1Tot seguit, en despuntar el dia, els grans sacerdots, amb els notables i els mestres de la Llei i tot el Sanedrí, van prendre un acord. I després de lligar Jesús, se’l van endur i l’entregaren a Pilat. 2Pilat el va interrogar: ¿Tu ets el rei dels jueus? Ell li respongué: Tu ho dius. 3Els grans sacerdots li feien moltes acusacions. 4Llavors Pilat l’interrogà altra vegada: ¿No contestes res? Mira quantes acusacions et fan! 5Però Jesús ja no va respondre res més, i Pilat n’estava sorprès. 6Cada any, per la festa de Pasqua, Pilat els deixava lliure el pres que ells demanaven. 7Hi havia un tal Barrabàs, empresonat amb els sediciosos que havien comès un assassinat durant els disturbis. 8La gent, doncs, va pujar i demanaven a Pilat allò que els solia concedir. 9Pilat els digué: ¿Voleu que us deixi lliure el rei dels jueus? 10Deia això perquè s’adonava que els grans sacerdots li havien entregat Jesús per enveja. 11Però els grans sacerdots van incitar la gent perquè demanessin la llibertat de Barrabàs. 12Pilat els replicà: Què voleu que en faci, doncs, del qui anomeneu el rei dels jueus? 13Ells tornaren a cridar: Crucifica’l! 14Pilat els deia: Però quin mal ha fet? Ells cridaren encara més fort: Crucifica’l! 15Pilat, volent acontentar la gent, els deixà lliure Barrabàs i va entregar Jesús, després de fer-lo assotar, perquè fos crucificat.

16Els soldats se’l van endur a l’interior del palau, és a dir, al pretori, i convocaren tota la cohort. 17Llavors el vestiren de porpra, li cenyiren al cap una corona d’espines que havien trenat 18 i l’anaven saludant: Salve, rei dels jueus! 19Li pegaven al cap amb una canya, li escopien i doblegant el genoll li feien reverència. 20Acabada la burla, li tragueren la porpra, li posaren els seus vestits i se l’endugueren fora per crucificar-lo.

21I van obligar a portar la creu de Jesús un que passava, un tal Simó de Cirene, el pare d’Alexandre i de Rufus, que venia del camp. 22Dugueren Jesús a un indret anomenat Gòlgota —que vol dir «lloc de la Calavera». 23 Li oferien vi adobat amb mirra, però no en prengué. 24Llavors el van crucificar i es repartiren els seus vestits jugant-se’ls als daus,  a veure què treia cadascú. 25Eren les nou del matí quan el crucificaren. 26El rètol on constava la causa de la seva condemna deia això: «El rei dels jueus.»  27Juntament amb ell van crucificar dos bandolers, l’un a la seva dreta i l’altre a la seva esquerra. (28) 29Els qui passaven per allí l’injuriaven movent el cap amb aires de mofa i dient: Va, tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, 30salva’t a tu mateix i baixa de la creu! 31Igualment se’n burlaven els grans sacerdots entre ells i amb els mestres de la Llei, tot dient: Ell que va salvar-ne d’altres, a si mateix no es pot salvar. 32 El Messies, el rei d’Israel! Que baixi ara de la creu perquè ho vegem i creguem! També l’insultaven els qui estaven crucificats amb ell.

 33Arribat el migdia, es va estendre per tota la terra una foscor * que va durar fins a les tres de la tarda. 34I a les tres de la tarda, Jesús va cridar amb tota la força: Eloí, Eloí, ¿lemà sabactani?—que traduït vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?»   35En sentir-ho, alguns dels presents deien: Mireu com crida Elies. 36Llavors un corregué, xopà de vinagre una esponja, la clavà en una canya i la hi donava perquè begués, dient: Deixeu, a veure si ve Elies i el baixa de la creu. 37Però Jesús llançà un gran crit i va expirar. 38Llavors la cortina del santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix. 39El centurió, que estava enfront d’ell, quan veié la manera com havia expirat, digué: És veritat: aquest home era Fill de Déu. 40També hi havia unes dones que s’ho miraven de lluny estant; entre elles, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume el Menor i de Josep, i Salomé. 41Aquestes dones seguien Jesús quan era a Galilea i li prestaven ajut. N’hi havia també moltes d’altres que havien pujat amb ell a Jerusalem.

42Arribat ja el capvespre, com que era el dia de preparació, el dia abans del repòs del dissabte, 43Josep d’Arimatea, membre distingit del Sanedrí, que esperava també l’arribada del Regne de Déu, va gosar entrar a veure Pilat per demanar-li el cos de Jesús. 44Pilat es va estranyar que ja fos mort i féu cridar el centurió per preguntar-li si això era cert. 45Informat pel centurió, va permetre a Josep que s’endugués el cadàver. 46Josep va comprar un llençol, va baixar Jesús de la creu, l’embolcallà amb el llençol i el va dipositar en un sepulcre que havia estat tallat a la roca. Després va fer rodolar una pedra davant l’entrada del sepulcre. 47Maria Magdalena i Maria, mare de Josep, miraven on el posaven.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Marc narra la passió i la mort de Jesús en el mateix dia de Pasqua, des de l’Últim Sopar fins a la sepultura (Mc 14,12–15,47); així mostra que Jesús celebra la pròpia Pasqua, el pas de la mort a la vida.

Marc insisteix en la incomprensió que suscita la mort en creu de Jesús. Morir a la creu era reservat per als exclosos de la societat, i el qui hi era penjat era tret fora del Regne de Déu. Jesús ha de fer front el que diu l’Escriptura: Quan un home que ha comès un crim és sentenciat a mort i l’executen penjant-lo en un arbre, el seu cadàver no ha de quedar penjat tota la nit. L’han d’enterrar el mateix dia, perquè tot home penjat en un patíbul és un maleït de Déu (Dt 21,22-23; Ga 3,13). Per això, sant Pau afirma: Al qui no havia experimentat el pecat, Déu, per nosaltres, li va carregar el pecat, perquè gràcies a ell experimentéssim la seva justícia salvadora (2Co 5,21). I és precisament al moment de la mort de Jesús a la creu que el centurió diu: És veritat: aquest home era Fill de Déu (Mc 15,39). Així, Jesús, a la creu, revela la seva identitat i missió. És més, Marc omet les escenes d’aparició i de reconeixement del Ressuscitat a fi de presentar la última i definitiva aparició del Fill de Déu a la creu, des d’on ens obre l’accés al Pare.

Marc insisteix en la incomprensió que suscita la mort en creu de Jesús. Morir a la creu era reservat per als exclosos de la societat, i el qui hi era penjat era tret fora del Regne de Déu. Jesús ha de fer front el que diu l’Escriptura: Quan un home que ha comès un crim és sentenciat a mort i l’executen penjant-lo en un arbre, el seu cadàver no ha de quedar penjat tota la nit. L’han d’enterrar el mateix dia, perquè tot home penjat en un patíbul és un maleït de Déu (Dt 21,22-23; Ga 3,13). Per això, sant Pau afirma: Al qui no havia experimentat el pecat, Déu, per nosaltres, li va carregar el pecat, perquè gràcies a ell experimentéssim la seva justícia salvadora (2Co 5,21).

I és precisament al moment de la mort de Jesús a la creu que el centurió diu: És veritat: aquest home era Fill de Déu (Mc 15,39). Així, Jesús, a la creu, revela la seva identitat i missió. És més, Marc omet les escenes d’aparició i de reconeixement del Ressuscitat a fi de presentar la última i definitiva aparició del Messies i Fill de Déu (Mc 1,1) a la creu, des d’on ens obre l’accés al Pare.

Marc (i també Mt) veu en la mort de Jesús, la mort del just: Salm 22 i Is 52,13-53,12. El Servent, que tenia la missió de fer tornar cap a Déu Israel i de restablir-lo en la terra promesa, ha fracassat de ple i ha mort, i a més, l’han sepultat amb els injustos (Is 53,9). No és gens fàcil entendre que Déu l’hagi humiliat d’aquesta manera, que li hagi fet carregar damunt seu totes les culpes del poble. Però, en el Servent, es revela la potència del braç del Senyor (Is 53,1). El Servent, d’una manera inesperada, inèdita, inaudita, després de sacrificar-se pels pecats (dona la vida i és acceptada la seva mort: és l’únic text de l’AT que parla d’un home ofert en sacrifici per expiar les culpes dels altres), veurà una descendència, i per ell el designi del Senyor arribarà a bon terme (Is 53,10).

Abans d’expirar, Jesús exclama: Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat? (Sl 22,2). Així Marc mostra la soledat de Jesús davant la mort, i que només li queda Déu. I expressa l’actitud del qui es deixa abraçar per l’únic que et pot abraçar en aquest moment de radical i excepcional soledat: Déu.

A l’Últim Sopar, quan Jesús s’acomiada dels seus amics i deixebles els diu: Us asseguro que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu (Mc 14,25). Jesús apunta al banquet fratern final. Jesús anuncia que la seva mort no l’impedirà gaudir del banquet del Regne. Jesús és conscient del fracàs de la seva acció, amb tot, creu en la seva causa, i per això està convençut que triomfarà, perquè està duent a terme la voluntat del Pare: instaurar el Regne de Déu, que és l’espai de fraternitat de tots els pobles i l’existència de comunió amb Déu i amb els pobres i entre nosaltres. Al final, resplendiran totes les paraules i accions de Jesús, tot i el seu fracàs aparent, perquè el que importa és dur a terme la voluntat de Déu, implicar-se en la construcció del Regne.

En resum, en aquest moment tan cabdal, davant la mort, Jesús expressa la seva adhesió al Pare i la seva esperança final en la vinguda del Regne de Déu.

 

3. Pensem-hi

·        El centurió descobreix la veritable identitat de Jesús veient-lo morir. Què descobreixo en la manera de morir de Jesús?

·        Quina confiança mantinc en l’amor de Déu en les dificultats i aparents fracassos?

·        Soc conscient que cada cop que celebro amb la comunitat l’Eucaristia celebro la Pasqua de Jesús, i anticipo la pròpia Pasqua i la de tothom?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Hosanna!

 


Diumenge de Rams B

 

1. Llegim el text (Mc 11,1-11)

1Quan s’acostaven a Jerusalem, pel cantó de Betfagé i Betània, prop de la muntanya de les Oliveres, Jesús va enviar dos dels seus deixebles 2amb aquest encàrrec: Aneu al poble que teniu al davant. Així que hi entrareu, trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai encara. Deslligueu-lo i porteu-lo. 3Si algú us preguntava per què ho feu, responeu-li: «El Senyor l’ha de menester, però de seguida us el tornarà». 4Ells se n’anaren i trobaren un pollí fermat al costat d’una porta, fora al carrer, i el deslligaren. 5Alguns dels qui eren allà els deien: Què feu, que deslligueu el pollí? Ells respongueren tal com Jesús els havia dit, i els van deixar fer. 7Llavors portaren a Jesús el pollí, li van posar al damunt els seus mantells, i ell hi va muntar. 8Molts van estendre els mantells pel camí, i d’altres, ramatge que tallaven dels camps. 9Els qui anaven davant i els qui seguien darrere cridaven: Hosanna! Beneït el qui ve en nom del Senyor! 10Beneït el Regne que arriba, el del nostre pare David! Hosanna a dalt del cel! 11Jesús va entrar a Jerusalem, al temple. Després de donar una mirada tot al voltant, com que ja era el vespre, va sortir amb els Dotze cap a Betània.

 

2. Mirem el text

L’escena dibuixa dos temps, la preparació de la muntura i l’entrada a Jerusalem. La preparació indica l’acompliment de Za 9,9 (Alegra’t, ciutat de Sió, crida de goig, Jerusalem! Mira el teu rei que ve cap a tu, just i victoriós; arriba humilment, muntat en un ase, en un pollí, un fill de somera) i Gn 49,10-11 (El ceptre no serà mai pres de Judà, no mancarà als seus fills el comandament, fins que vindrà aquell a qui pertany i a qui els pobles obeiran. Fermarà a la vinya el seu pollí, als ceps triats, el fill de la somera; rentarà amb vi la seva roba, amb sang de raïms la seva túnica).

D’entrada, sorprèn la triple indicació de lloc: Jerusalem, Betfagé i Betània, prop de la muntanya de les Oliveres. Es destaca el destí final a Jerusalem, la ciutat del rei, però també el lloc dels seus adversaris. La muntanya de les Oliveres és lloc d’oració (Ez 11,23). Tampoc no és casual que es retiri a Betània, un cop s’ha presentat a Jerusalem, la ciutat on morirà clavat a la creu.

La missió secreta dels dos deixebles només s’entén des de Za 9,9 i Gn 49,11. En efecte, tant la figura de l’ase com la muntura fermada indiquen el Messies, el rei que sorgirà de Judà i que portarà la pau. A més, ningú no l’ha muntat encara, perquè és reservat per al rei d’Israel.

 

3. Contemplem Jesús

Jesús comença a complir el que diu l’Escriptura amb la tasca encomanada als dos deixebles. Jesús està duent a terme la voluntat de Déu. I quan diu que el Senyor l’ha de menester, el mateix Jesús s’està presentant com a Senyor d’Israel.

Jesús entra entronitzat com a rei d’Israel, el fet d’estendre mantells sobre la muntura i al seu pas ho indica (cf. 1Re 1,38-40; 2Re 9,13). Però on és veritablement entronitzat com a rei és a la creu (Mc 15,32).

Els qui acompanyen Jesús el saluden amb paraules del salm 118,26a: Beneït el qui ve en nom del Senyor. Jesús apareix com a culminació de les promeses messiàniques.

Marc no empra el mot rei o fill de David per a referir-se a Jesús (com ja fa Mt 21,9: Hosanna al Fill de David!), esperarà al moment de la passió i crucifixió, per a fer-ho. Abans, però l’ha reconegut com a tal el cec Bartimeu (Mc 10,47-48).

Jesús arriba fins al temple, on Déu és enmig del seu poble. I dona una mirada tot al voltant, és a dir, no es comporta com un turista, sinó que apunta el que veu d’indigne i que va contra la voluntat de Déu, perquè els Dotze s’hi fixin i se’n recordin de ser-ne de testimonis. Finalment, quan s’ha post el sol, es retira de l’hostil Jerusalem cap a la tranquil·la Betània. Jesús ha entrat a la seva ciutat com a Messies (o Fill de David), però Jerusalem s’hi resisteix. I el temple serà el lloc des d’on dictarà el judici sobre Israel: Mc 13,1-2; 14,58 i 15,38.

Segurament Jesús va entrar amb un grup de deixebles i de peregrins a Jerusalem, que s’entusiasmaren amb l’esperança de l’arribada del regne de Déu o pel triomf de la sobirania de Déu.

 

4. Pensem-hi

  • Com em situo davant el fet de fer la voluntat de Déu?
  • Quina esperança m’infon l’entrada humil de Jesús?

dilluns, 11 de març del 2024

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Senyor, voldríem veure Jesús

 


D. 5è de Quaresma B 

(17 març 2024)

 

1. Llegim el text (Jn 12,20-33)

20Entre els qui havien pujat per adorar Déu amb motiu de la festa hi havia alguns grecs. 21Aquests anaren a trobar Felip, que era de Betsaida de Galilea, i li demanaren: Senyor, voldríem veure Jesús.

22Felip anà a dir-ho a Andreu, i tots dos ho digueren a Jesús. 23Ell respongué: Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà glorificat. 24Us ho ben asseguro: si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dóna molt de fruit. 25Els qui estimen la pròpia vida, la perden, i els qui no l’estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna. 26Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s’estarà on jo m’estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus. 27Ara em sento contorbat. Què he de dir? Pare, salva’m d’aquesta hora? Però jo he vingut per arribar en aquesta hora! 28Pare, glorifica el teu nom.

Aleshores una veu va dir del cel estant: Ja l’he glorificat i encara el glorificaré. 29Quan la gent que eren allà ho van sentir, deien que havia estat un tro. D’altres replicaven: Un àngel li ha parlat. 30Jesús els digué: Aquesta veu no s’adreçava a mi, sinó a vosaltres. 31Ara arriba la condemna d’aquest món, ara el príncep d’aquest món serà llançat a fora. 32I jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi. 33Deia això indicant de quina manera havia de morir.

 

2. Comprenem el text

Els grecs, gent de fora d’Israel, que volen veure Jesús (= creure-hi) anuncien l’hora de la trobada de tota la humanitat entorn de Jesús, que proclama el pas per la creu per tal d’arribar a la glòria, a la victòria definitiva sobre el mal i la mort.

L’escena presenta un discurs de Jesús (Jn 12,23-32), introduït pel fet de veure Jesús. L’evangelista en resumeix el contingut: Deia això indicant de quina manera havia de morir (Jn 12,35). I un moment del discurs esdevé una pregària al Pare (Jn 12,27-28).

La gent no sap interpretar unànimement la veu del cel, uns senten un tro, i d’altres, un àngel. La gent no s’adona que és un signe del Pare, que indica la victòria del seu Fill sobre la mort. En efecte, és vençut per sempre el príncep d’aquest món, que animava els humans a refusar la llum, la vida i l’amor que Jesús ofereix a la creu.

 

3. Contemplem Jesús

Jesús intueix que ha arribat la seva hora pel fet que uns grecs el vulguin veure. Uns grecs que, com nosaltres, creuran després de la Pasqua, després que Jesús sigui enlairat damunt la terra (Jn 8,28; 19,35-37).

Jesús indica el pas de mort a vida amb la imatge del gra de blat, el qual ha de morir perquè no resti sol i doni fruit. Aquí Jesús també al·ludeix al pa que és el seu cos, el pa de vida ofert a l’Eucaristia.

Jesús és amb el Pare i allà el veurem i trobarem si el seguim, servint i estimant fins a l’extrem, sense por a la mort, ni al fracàs, ni al ridícul. Si som valents en l’entrega als altres estarem amb el Pare de Jesús i Pare nostre.

Jesús prega perquè el Pare l’ajudi a vèncer el mal i la por a ser engolit per la foscor de la mort. La petició que el Pare glorifiqui el seu nom correspon a la petició del parenostre de Pare santifica el teu nom (Mt 6,9; Lc 11,2); és a dir, que Déu es manifesti a la humanitat en el seu amor fins a l’extrem.

La glorificació de Jesús suposa la reunió de tota la humanitat amb Déu, el fet que la humanitat s’assegui a la mateixa taula amb el Pare i el Fill en la comunió de l’Esperit.

Jesús és enlairat, alhora és posat en vertical amb la creu i és aixecat vencedor de la mort, cap al Pare.

 

4. Pensem-hi

La creu indica no sols una mort injusta i violenta i cruel, indica també la glòria, la victòria de l’amor sobre la mort. La creu és on es manifesta la divinitat de Jesús. L’amor gratuït i el servei generós venç la mort, i indiquen la presència de Déu. Això m’anima a estimar sense deixar-me atrapar pels afanys de la pròpia vida mortal?

Seguir Jesús vol dir no tenir por de servir, vol dir no tenir por d’estimar fins a l’extrem. Aleshores descobreixo Jesús en el servei? I m’adono que segueixo Jesús tot servint i estimant? A què he de morir per servir millor i estimar més?

diumenge, 3 de març del 2024

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell

 


D. 4 de Quaresma B 

(10 març 2024)


1. Llegim el text (Jn 3,14-21)

14I així com Moisès va enlairar la serp en el desert, també el Fill de l’home ha de ser enlairat, 15perquè tots els qui creuen tinguin en ell vida eterna. 16Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. 17Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell. 18Els qui creuen en ell no són condemnats, però els qui no creuen ja han estat condemnats, perquè no han cregut en el nom del Fill únic de Déu. 19La condemna ha arribat per això: quan la llum ha vingut al món, els homes s’han estimat més la foscor que la llum, ja que les seves obres eren dolentes. 20Tots els qui obren el mal tenen odi a la llum, i no s’acosten a la llum perquè quedarien al descobert les seves obres. 21Però els qui viuen d’acord amb la veritat s’acosten a la llum perquè es vegin les seves obres, ja que les fan segons Déu.


2. Comprenem el text i contemplem Jesús, el Fill

Es tracta d’un monòleg (Jn 3,13-21) que seria una professió de fe en el designi salvador del Pare per a tota la humanitat. Hi trobem un moviment semblant al del pròleg, és a dir, després de la revelació de la Paraula, en ve la recepció, amb dues actituds: la de refús o la d’acolliment. Aleshores davant de l’amor del Pare manifestat en el seu Fill únic, hi ha dues opcions: creure en el Fill o no, acollir-lo o refusar-lo.

El Pare manifesta el seu amor i la finalitat del seu amor, és a dir, la salvació del món. El Pare dóna i envia el seu Fill únic al món com a mostra del seu amor immens. La mirada de Déu és universal. Món significa tot l’univers creat (referència a la creació: Déu veié que tot això era bo). I tots els qui creuen expressa la voluntat de Déu que ningú dels qui creuen no en sigui exclòs. Déu respecta la llibertat dels humans. No hi ha amor veritable si no hi ha llibertat.

La finalitat de l’entrega del seu Fill únic és la vida eterna per a tots els creients i la salvació del món; aquesta intenció del Pare és confirmada pel seu Fill únic al final del seu ministeri: No he vingut a condemnar el món, sinó a salvar-lo (Jn 12,47b). La visita del Fill únic de Déu suscita una crisi, és a dir, invita a una opció que engloba tota la vida. És una opció radical, la mateixa opció que Moisès planteja al seu poble (Dt 30,15-20), l’opció que et dóna la vida i la felicitat, el Regne promès i l’estada amb el Pare. En definitiva, la revelació de l’amor del Pare lliurant el seu Fill únic, com a do gratuït per a la salvació del món, suscita una crisi en els cors de tots els qui se’l troben: se’ls convida a la fe i se’ls ofereix el do de la vida eterna.

Jesús és la llum, la veritat i el contra el qual lluiten les forces del mal i de la foscor.

Jesús és el Fill de l’home enlairat a la creu perquè mirant-lo, és a dir, creient-hi, tinguem vida eterna, és a dir, la mort no ens engoleixi en la seva foscor.

De la creu en neix la nova humanitat que se sosté en l’amor de Déu manifestat en l’amor fins a l’extrem de Jesús (Jn 13,1). Ningú no n’està exclòs.


3. Pensem-hi

D’una banda tenim la llibertat de l’amor de Déu que vol abraçar tota la humanitat en el seu amor per mitjà del seu Fill, és a dir, que ningú no es perdi en la foscor. I de l’altra tenim la responsabilitat de la llibertat de la persona humana d’acollir o no aquest amor per mitjà de la fe en el Fill encarnat. Quina és la meva aposta?

Apareixen dos blocs, els de la llum i els de la foscor. El mal odia la llum i estima la foscor. I l’amor de Déu és la llum que posa al descobert l’estratègia del mal. Per qui m’inclino?

dimarts, 27 de febrer del 2024

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Traieu això d’aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare!

 


D. 3r de Quaresma B 

(3 març 2024)

 

1. Llegim el text (Jn 2,13-25)

13Era a prop la Pasqua dels jueus, i Jesús va pujar a Jerusalem. 14En el recinte del temple va trobar els venedors de vedells, de moltons i de coloms, i els canvistes asseguts als seus llocs. 15Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots fora del temple, tant els moltons com els vedells. Va tirar per terra les monedes dels canvistes i els va abocar les taules; 16i digué als venedors de coloms: Traieu això d’aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare! 17Els seus deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: El zel del teu temple em consumeix. 18Llavors els jueus el van interrogar: Amb quin senyal ens demostres que pots obrar així? 19Jesús els contestà: Destruïu aquest santuari, i en tres dies l’aixecaré. 20Els jueus replicaren: Aquest santuari ha estat construït en quaranta-sis anys, i tu el vols aixecar en tres dies? 21 Però ell es referia al santuari del seu cos. 22Per això, quan va ressuscitar d’entre els morts, els seus deixebles recordaren que havia dit això, i van creure en l’Escriptura i en la paraula de Jesús. 23Mentre era a Jerusalem durant els dies de la festa de Pasqua, molts, veient els senyals prodigiosos que feia, van creure en el seu nom. 24Però Jesús no es fiava d’ells, perquè els coneixia tots 25i no necessitava que ningú li digués què són els homes: ell sabia prou què hi ha en el cor de cadascú.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Per què l’evangeli segons Joan posa l’expulsió dels mercaders del Temple a l’inici de l’activitat pública de Jesús?

Des de l’inici, el qui és l’Anyell de Déu –l’animal sacrificat per Pasqua al Temple– ja purifica el mateix Temple, el lloc de la presència de Déu enmig del seu poble. I ho fa per anunciar que ell és el Temple nou.

El lloc de la presència de Déu és al santuari, dins del Temple, per això Jesús parla de la casa del seu Pare i del santuari del seu cos.

L’escena es desenvolupa indicant el temps (Pasqua) i el lloc (recinte del temple de Jerusalem). Després apareix el gest de Jesús amb una interpretació des de l’Escriptura (Jn 2,14-16). I seguidament tenim dues reaccions, la dels deixebles i la dels jueus, una d’admiració i l’altra de queixa (Jn 2,17-18). Però ningú no qüestiona el gest, sinó que es fixen en l’home Jesús.

Jesús respon els qui el critiquen amb un anunci solemne, però que desestimen, burlant-se’n (Jn 2,19-20). L’evangelista interpreta l’anunci de Jesús i indica que els deixebles hi van creure (Jn 2,21-22). Però no només els deixebles hi creuen, sinó també més gent, tot i que Jesús no acaba fiant-se’n (Jn 2,23-25), perquè han d’acceptar de ser provats i l’aparent fracàs de la creu.

Jesús anuncia dos esdeveniments: la destrucció del santuari i la seva reconstrucció. En la línia del profeta Jeremies, Jesús qüestiona la fe màgica en la garantia de la presència de Déu al Temple contra tot mal.

Jesús parla del seu poder de destruir i aixecar com havia anunciat Jeremies que Déu faria. Per tant, amb aquest gest simbòlic, Jesús expressa la seva pregona convicció que el seu Pare canviaria radicalment les coses.

El cos de Jesús és el mateix santuari de Déu, la casa de Déu, obert a la humanitat, on es manifesta plenament la glòria de Déu, la seva victòria sobre el mal i la mort. El cos de Crist és la porta estel·lar cap al món diví.

 

3. Pensem-hi

  • Jesús anuncia que el temple de Déu és la seva humanitat i que la dignitat humana no té preu (no és negociable ni s’hi negocia). Valoro la dignitat de qualsevol persona?
  • Recordo com els deixebles, és a dir, aprofundeixo en la meva fe en Jesús? Jesús és per a mi l’autèntica porta d’accés al món diví, al cel nou i la terra nova?
  • En Jesús ressuscitat, Déu és present enmig dels humans i els humans ens trobem davant Déu. Jesús no vol que negociem amb Déu ni mirem de comprar-lo. Ho faig?
  • Jesús vol que gaudim de la seva presència gratuïta, guaridora i humanitzadora. Ho faig?