diumenge, 12 de març del 2017

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Senyor, dóna’m aigua d’aquesta



 http://www.servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosA/16CuaresmaA3.jpg
D. 3r de Quaresma A

1. Llegim el text (Jn 4,4-42)
4Jesús havia de travessar Samaria. 5Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep; 6allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s’assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia. 7Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu: Dóna’m aigua. 8Els seus deixebles se n’havien anat al poble a comprar menjar. 9Però la dona samaritana preguntà a Jesús: Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que sóc samaritana? Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans. 10Jesús li respongué: Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: “Dóna’m aigua”, ets tu qui li n’hauries demanada, i ell t’hauria donat aigua viva11La dona li diu: Senyor, no tens res per a pouar i aquest pou és fondo. D’on la trauràs, l’aigua viva? 12El nostre pare Jacob ens va donar aquest pou, i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar. ¿Que potser ets més gran que no pas ell? 13Jesús li respongué: Tots els qui beuen aigua d’aquesta tornen a tenir set. 14Però el qui begui de l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l’aigua que jo li donaré es convertirà dintre d’ell en una font d’on brollarà vida eterna15Li diu la dona: Senyor, dóna’m aigua d’aquesta. Així no tindré més set ni hauré de venir aquí a pouar. 16Ell li diu: Vés a cridar el teu marit i torna. 17La dona li contesta: No en tinc, de marit. Li diu Jesús: Fas bé de dir que no en tens18N’has tingut cinc, i l’home que ara tens no és el teu marit. En això has dit la veritat. 19La dona li respon: Senyor, veig que ets un profeta20Els nostres pares van adorar Déu en aquesta muntanya, però vosaltres dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem21Jesús li diu: Creu-me, dona, arriba l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem22Vosaltres adoreu allò que no coneixeu; nosaltres adorem allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus23Però arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare24Déu és esperit. Per això els qui l’adoren han d’adorar-lo en Esperit i en veritat25Li diu la dona: Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l’Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot. 26Jesús li respon: Sóc jo, el qui et parla27En aquell moment arribaren els deixebles. S’estranyaren que parlés amb una dona, però cap d’ells no gosà preguntar-li què volia o per què parlava amb ella. 28Llavors la dona deixà la gerra i se’n va anar al poble a dir a la gent: 29Veniu a veure un home que m’ha dit tot el que he fet. No deu ser el Messies? 30La gent va sortir del poble i l’anà a trobar. 31Mentrestant, els deixebles el pregaven: Rabí, menja. 32Però ell els contestà: Jo, per menjar, tinc un aliment que vosaltres no coneixeu. 33Els deixebles es preguntaven entre ells: És que algú li ha portat menjar? 34Jesús els diu: El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviat i dur a terme la seva obra35¿No teniu costum de dir: “Quatre mesos més i ja serem a la sega”? Doncs bé, jo us dic: alceu els ulls i mireu els camps; ja són rossos, a punt de segar! 36El segador ja rep el jornal i recull el gra per a la vida eterna; així s’alegren plegats el sembrador i el segador37En aquest cas té raó la dita: “Un és el qui sembra i un altre el qui sega.” 38Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Altres van treballar-hi, i vosaltres us heu beneficiat del seu treball. 39Molts dels samaritans d’aquell poble van creure en Jesús per la paraula de la dona, que assegurava: «M’ha dit tot el que he fet.» 40Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s’hi va quedar dos dies. 41Per la paraula d’ell mateix encara molts més van creure, 42i deien a la dona: Ara ja no creiem pel que tu dius. Nosaltres mateixos l’hem sentit i sabem que aquest és realment el salvador del món.
2. Mirem el text i contemplem Jesús
El relat del trobament de Jesús amb la dona samaritana consta de dos quadres (4,4-26 i 4,27-38) amb un final (4,39-42). Cada quadre és un diàleg de Jesús entorn d’un malentès: el diàleg amb la samaritana entorn de l’aigua del pou i el culte veritable, i el diàleg amb els deixebles entorn de l’aliment de Jesús.
El marc del primer quadre és suggerent. Hi apareixen el pou de Jacob i una dona samaritana. En un país on hi ha poca aigua, els pous són llocs de trobada, conflicte i reconciliació (cf. Gn 21,25; 26,15-22); són espais de relació entre home i dona: Isaac i Rebeca (Gn 24), Jacob i Raquel (Gn 29,1-14), Moisès i Siporà (Ex 2,15b-21). La trobada parteix del fet que la dona va a poar aigua i l’home es troba al pou per ajudar-la o per demanar-n’hi. Jesús li’n demana, i per mitjà del diàleg, l’ajuda a trobar l’aigua viva i el culte veritable.
El quadre de la trobada de Jesús amb la samaritana consta de dues escenes: la primera entorn de l’aigua viva (4,6-15) i la segona entorn del culte veritable (4,16-26). En la primera escena, Jesús confia que la dona pot donar-li aigua i la interpel·la sobre el do de Déu, i la samaritana expressa sorpresa perquè un jueu hi confiï i li pugui oferir més que Jacob; després, Jesús revela el sentit de fons de la recerca: l’aigua viva, i la samaritana reacciona demanant-la. La segona escena inicia quan Jesús interpel·la la samaritana a partir de la seva situació personal i de la seva opció de vida; després d’escapolir-se d’anar a l’essencial, la samaritana reacciona reconeixent Jesús com a profeta (4,19) i li planteja el sentit de la pròpia fe; aleshores, Jesús li revela que el qui cal adorar és el Pare, i arran d’una afirmació de la samaritana, li revela la seva identitat messiànica: El Messies sóc jo. (4,26). El diàleg acaba amb la reacció missionera de la dona, la gerra abandonada (4,28) indica la fe de la samaritana en Jesús: no ha de poar més, ha trobat l’aigua viva.
El quadre del diàleg amb els deixebles manifesta que l’aliment de Jesús és la seva missió (4,34). Els dos proverbis amb els seus respectius comentaris (4,35-36 i 4,37-39) indiquen dos moments de la missió (sembra i sega) i la diferència entre sembradors i segadors. La mateixa evangelització de Samaria (Ac 8,4-25) n’és un exemple: els segadors Pere i Joan recullen el sembrat per Felip.
Ara i aquí, Jesús és l’espai de relació feliç entre home i dona i l’espai de relació entre els humans i Déu. La conclusió final mostra el fruit de la missió: la fe dels samaritans. Una fe més pregona que la dels jueus, perquè s’arrela en la paraula de Jesús, i no pas en una superficial admiració dels signes de Jesús (2,23-25). Així doncs, la fe consisteix a creure que l’home Jesús és el Salvador del món (4,42).
3. Pensem-hi. Tothom que es troba amb Jesús és convidat a creure en Déu Pare que s’ha manifestat en Jesús, el salvador del món. La trobada personal amb Jesús em porta a compartir-la? El fet de trobar l’aigua viva em porta a esbombar-ho?
Em sento qüestionat per Jesús en la RdV?
M’identifico amb la samaritana en la recerca del sentit de la vida? I en la recerca del culte veritable? Per què?