El Cos i la Sang de Crist A
1. Llegim el text (Jn 6,51-58)
51Jo sóc el
pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa
que jo donaré és la meva carn per a la vida del món. 52Llavors els jueus es posaren a discutir entre ells. Deien: Com pot donar-nos aquest la seva carn per a
menjar? 53Jesús els respongué: En veritat, en veritat us ho dic: si no mengeu la carn del Fill de
l’home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres. 54Qui menja la meva carn i beu la meva sang,
té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. 55La meva carn és veritable menjar i la meva
sang és veritable beguda. 56Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en
ell. 57A mi m’ha
enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen
a mi viuran gràcies a mi. 58Aquest és el pa que ha baixat del cel. No és com el que van menjar els
vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.
2. Mirem el text i contemplem Jesús
La festa d’avui agafa un fragment
de la interpretació que fa Jesús del signe dels pans. Amb aquest signe Jesús
al·ludeix al banquet de tots els pobles davant la presència de Déu, on la vida
triomfarà sobre la mort i formarem una fraternitat (Is 25,6-9).
La interpretació del signe dels
pans ha de tenir present que la Llei de Moisès és la icona (reflecteix,
fa present) de la vida que Déu Pare dóna al qui l’acull. Jesús és
la icona de la vida que Déu dóna
al qui l’acull, és a dir, al qui hi creu (6,47) o al qui se’l menja
en el sentit d’estar-hi en comunió (6,58).
L’anomenat discurs del pa de vida (6,35-59)
insisteix, en un primer moment, a anar cap a Jesús i a creure-hi,
i, en un segon moment, en la comunió amb Crist. El moment de creure-hi
passa per la valoració i la celebració sacramental del procés fet, i, un cop
creuat el llindar, s’entra en la comunió amb Crist i entre nosaltres
(l’Eucaristia és l’expressió sacramental d’aquesta comunió).
La manifestació misteriosa de Jesús suscita una
dificultat: Com pot donar-nos aquest la seva carn per a menjar? (6,52).
Jesús hi respon afirmant el misteri de la unió entre ell mateix i el creient, comunió
que ja és real després de la seva mort, significada amb el do del seu
lliurament a la creu. L’aliment s’identifica amb el donant. Per la seva mort i
resurrecció, Jesús s’ha convertit en pa de vida per al creient.
La relació Pare i Fill engendra la relació Fill i creient: el Pare fa viure el Fill que ha enviat i el Fill (que viu pel Pare i prop
d’ell) fa viure el creient que el menja, que assumeix que el Fill (do
del Pare) faci estada en ell. Així, doncs, menjar la carn i beure la sang
significa unir-se al Fill únic de Déu que ha travessat i vençut la mort
perquè el món visqui. D’una banda, és una invitació a creure en la
victòria del Fill de l’home sobre la mort; i de l’altra, a revifar la fe
dels qui l’han acollit i, per la manducació (= la Paraula s’ha fet vida per
sempre), a expressar el misteri de la comunió amb Déu i entre els
creients.
En resum, la comunió dels
creients és amb el Fill únic i entre nosaltres, comunió que s’arrela en
la comunió del Fill únic amb el Pare. Per això, menjar i beure no
s’ha d’entendre en un sentit material, sinó en el sentit personal de ser en
comunió, que és precisament el fruït de la manducació (6,56). Ara bé,
aquest ser en comunió és do del Pare, perquè atreu cap al Fill i el dóna
perquè tothom visqui per sempre, gràcies a Ell.
3. Pensem-hi. Com visc aquesta comunió amb Crist i amb el Pare i
entre nosaltres per mitjà de l’Eucaristia?
