Ascensió del Senyor B
1. Llegim el text (Mc 16,15-20)
15Jesús ressuscitat els digué: Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli a tota la
creació. 16Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els
qui no creuran es condemnaran. 17Els senyals que acompanyaran els
qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran
llenguatges que no coneixien, 18agafaran serps amb les mans i, si
beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es
posaran bons.
19Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou
endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu. 20Ells se n’anaren a
predicar pertot arreu. El Senyor hi cooperava, i confirmava la predicació de la
paraula amb els senyals prodigiosos que l’acompanyaven.
2. Comprenem el text i contemplem Jesús
Aquest fragment forma part de
l’anomenat final canònic de Marc, un resum que comprèn la narració de les
aparicions del Senyor ressuscitat (Mc 16,9-14), el mandat que reben els
creients de proclamar l’evangeli, amb la descripció dels signes que
l’acompanyaran i el que podríem anomenar la «situació» que es produeix quan
Jesús ascendeix al cel i els seus es comencen a escampar pels camins del món
(Mc 15,16-20). El text no formava part del pla narratiu original de l’evangelista
Marc, que va deixar la seva obra amb un final obert: l’evangeli no acaba mai;
quan s’arriba al final de les paraules escrites cal tornar al principi.
Aquest resum forma part de
l’activitat redaccional de les primeres generacions de cristians, que van voler
fornir l’Evangeli segons Marc d’un final inspirat en la perspectiva de Lluc i
de Joan.
L’Evangeli a proclamar serveix
perquè tothom conegui la sobirania que el Senyor ressuscitat ha començar a
exercir sobre tota la creació. Es tracta d’anunciar l’alliberament de la
humanitat i de la creació del mal i de la mort.
La reacció davant l’anunci
consisteix a creure o no. Creure suposa rebre el baptisme que és la penyora de
l’alliberament del mal i de la mort una vegada per sempre. I qui no creu
s’exclou d’aquest alliberament. L’acció evangelitzadora esdevé acció
transformadora. Per això l’acció és acompanyada de senyals prodigiosos.
Els senyals prodigiosos confirmen en la seva tasca evangelitzadora els
qui creuen en l’Evangeli i en fan estil de vida i en són testimonis. Els
senyals indiquen que Crist és el sobirà de la creació i que vol incloure tota
la creació en la nova realitat, totalment lliure del mal i de la mort. I els
senyals s’esdevindran per mitjà de la invocació del nom de Jesús, el Senyor
ressuscitat present en la seva comunitat fins a la fi del món.
L’ascensió de Jesús posa punt
final a les aparicions de Jesús ressuscitat. I els creients podem experimentar la cooperació del Senyor en la nostra
vida i acció.
3. Mirem la nostra vida i acció
Accepto i acullo l’Evangeli
rebut com a font del meu estil de vida i marc de referència de la meva acció
contra el mal? L’acció evangelitzadora és transformadora?
Descobrim, en els senyals prodigiosos que acompanyen les accions
fetes, que el Senyor coopera amb nosaltres en la construcció del seu Regne? En
sóc testimoni?
