diumenge, 15 d’abril de 2018

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Jo sóc el bon pastor


 http://www.servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosB/31pascuaB4.jpg
D. 4 de Pasqua B

1. Llegim el text (Jn 10,11-15)
11Jo sóc el bon pastor. El bon pastor exposa la seva vida per les seves ovelles. 12El qui va a jornal, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n’apodera i les dispersa. 13És que ell va a jornal i tant se li’n dóna de les ovelles. 14Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, 15tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. A més, em desprenc de la meva vida per les ovelles. 16Encara tinc altres ovelles que no són d’aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor. 17El Pare m’estima, perquè dono la vida i després la recobro. 18Ningú no me la pren, sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; aquest és el manament que he rebut del meu Pare.

2. Comprenem el text
La metàfora del pastor i del ramat és molt usada en els escrits de l’Antic Orient i serveix per a indicar el lligam que uneix els súbdits amb el seu sobirà. L’Antic Testament se la fa seva per a indicar el lligam d’amor entre poble d’Israel i Déu, així com la relació personal de l’israelita amb el seu Déu (el salm 23). La imatge del pastor de Jn 10 té com a rerefons la profecia d’Ez 34. Ara el pastor és únic i és el mateix Déu fet home en Jesús de Natzaret. I és un pastor que s’arrisca per salvar les seves ovelles, s’arrisca fins a desprendre’s de la pròpia vida. Ací ressona la figura del rei David que arrisca la pròpia vida davant Goliat per a salvar el seu poble (1Sa 17,21-53). Però també hi ressona el poema del Servent que dóna la vida pel poble de Déu (cf. Is 53,10.12).

3. Contemplem Jesús
Jesús és presenta dos cops com el Pastor, el bo, amb l’expressió Jo sóc, que recorda la presentació de Déu a Moisès des de la bardissa que cremava i no es consumia (Ex 3,14).
Jesús, com David, exposa la seva vida i s’arrisca perdre-la per a salvar-ne d’altres. Per això el qui va a jornal fuig, no s’arrisca. Jesús no es lliura a la mort, ja que si morís es perdria el ramat o moririen les ovelles. Jesús està disposat a enfrontar-se amb la mort per a defensar les seves ovelles. Jesús no té por, la seva fidelitat al Pare i a les ovelles el fa valent, capaç de desprendre’s de la pròpia vida (Jn 10,15).
Jesús s’arrisca perquè coneix la seves ovelles, és a dir, les estima i està disposat a córrer el perill de morir per les seves ovelles que estima. Jesús és capaç de fer-ho perquè estima fins a l’extrem (Jn 13,1), i perquè només des de l’amor es pot donar vida i alliberar-nos de la mort: Hem conegut l’amor pel fet que Jesucrist ha donat la seva vida per nosaltres. Per això, també nosaltres hem de donar la vida pels germans (1Jn 3,16).
Jesús no s’aferra a la seva vida, sinó que se’n desprèn contínuament, no té por de la mort perquè és fidel al Déu de la vida i als seus germans que volen viure.
Jesús dóna lliurement la vida i ho fa amb la força que ha rebut del Pare. Jesús és ressuscita ell mateix (Jn 10,17-18). A d’altres llocs del NT se’ns diu que és el Pare el qui el ressuscita (Rm 10,9). I el seu Pare l’estima perquè la seva entrega realitzarà el designi que n’ha rebut (Jn 3,16).

4. Mirem la nostra vida i acció
El que caracteritza les ovelles és la seva adhesió al bon Pastor, que hi aposta perquè les estima.
  • Em sento unit a Jesús, que és capaç de desprendre’s de la pròpia vida perquè tingui vida?
Jesús no s’arrapa, no s’aferra, a la pròpia vida, a tot el que té, sinó que se’n desprèn per amor.
  • Estic disposat a donar la vida per amor, sense esperar res a canvi?
Les ovelles són lliures d’unir-se al bon pastor o no. Unir-s’hi suposa valorar la dignitat (la llibertat i la responsabilitat) dels altres, per diferents que siguin.
  • M’arriscaria perquè tothom valori la dignitat dels qui té a prop?

dimarts, 10 d’abril de 2018

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Vosaltres en sou testimonis


 http://www.servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosB/30pascuaB3.jpg
D. 3 de Pasqua B
1. Llegim el text (Lc 24,35-48)
35També els dos deixebles contaven el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa. 36Mentre parlaven d’això, Jesús es presentà enmig d’ells i els va dir: Pau a vosaltres. 37Ells, esglaiats i plens de por, es pensaven que veien un esperit. 38Jesús els digué: Per què us alarmeu? Per què us vénen al cor aquests dubtes? 39Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu. Els esperits no tenen carn i ossos, com veieu que jo tinc. 40I mentre deia això els va mostrar les mans i els peus. 41 Però com que de tanta alegria no s’ho acabaven de creure i estaven tots sorpresos, els digué: ¿Teniu aquí res per a menjar? 42Llavors li van donar un tros de peix a la brasa. 43El prengué i se’l va menjar davant d’ells. 44Després els digué: Això és el que us vaig dir quan encara era amb vosaltres: «Cal que es compleixi tot el que hi ha escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms». 45Llavors els obrí el cor perquè comprenguessin les Escriptures. 46Els digué: Així ho diu l’Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d’entre els morts, 47i cal predicar en nom d’ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. 48Vosaltres en sou testimonis.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús ressuscitat
Jesús ressuscitat s’apareix a Jerusalem al nucli inicial de l’Església de Jerusalem. I s’apareix a la tarda del mateix dia que s’ha descobert el sepulcre buit, i immediatament després que els dos deixebles havien tornat d’Emmaús, i mentre contaven com havien reconegut Jesús ressuscitat quan partia el pa.
Hi ha dues escenes, la primera comença quan Jesús es presenta viu als deixebles reunits i acaba quan menja al seu davant. I en la segona els ensenya i els envia a ser testimonis.
La reacció dels deixebles és d’esglai i de por, però també d’alegria i de sorpresa i d’una certa incredulitat. No era fàcil creure que hagués escapat del món dels morts, un lloc sense retorn per als jueus (els inferns).
Jerusalem, que havia estat la meta del seu camí cap a la glòria del cel (Lc 9,51; 23,5), ara esdevé el punt de partida perquè l’Evangeli arribi pertot arreu (Ac 1,8).
Jesús obre els ulls dels deixebles al misteri de la seva mort i resurrecció a partir de l’Escriptura (la Llei de Moisès, els Profetes i els Salms) i els confia una missió, la de ser testimonis de la seva persona i de tot el que ha dit i fet i s’ha esdevingut en ell.
Jesús pren la iniciativa de presentar-se davant la comunitat amb un missatge de pau, un dels efectes de l’arribada del Regne que ha inaugurat Jesús.
Jesús ressuscitat és realment el mateix que havia mort crucificat. Lluc insisteix en la seva realitat física i identitat, no és cap fantasma, ni cap espectre, ni cap suggestió psicològica, per això menja amb els seus deixebles.
Jesús obre el cor dels deixebles perquè siguin testimonis de la Paraula rebuda, que és ell mateix, que ha caminat amb ells i que ha mort i ha ressuscitat, vencent els lligams de la mort. Des d’ara l’Escriptura s’entén a la llum de la resurrecció de Jesús. Els deixebles es converteixen en predicadors de la salvació de Déu (la pau i el perdó dels pecats).
3. Mirem la nostra vida i acció
Em deixo obrir el cor per Jesús perquè descobreixi la seva veritable identitat?
Em sento cridat a ser testimoni de la persona de Jesús, és a dir, portador del seu amor fins a l’extrem a tothom?

Una Audència Papal a tenir en compte

Audiencia a la Asociación Sacerdotes del Prado, 07.04.2018


El sábado 7 de abril de 2018, a las 11,15, en la Sala del Consistorio del Palacio Apostólico Vaticano, el Santo Padre Francisco recibió en audiencia a la Asociación de Sacerdotes del Prado.

Publicamos a continuación el discurso que el Papa dirigió a los presentes durante el encuentro:

Discurso del Santo Padre

Queridos hermanos y hermanas:

Me complace daros la bienvenida con motivo de vuestra peregrinación a Roma, como miembros de la familia del Prado, comprometidos a dar la vida todos los días siguiendo los pasos y el ejemplo del Padre Antoine Chevrier al servicio de los más pobres. Este encuentro me ofrece la oportunidad de dar gracias al Señor por el camino recorrido desde la época en que vuestro beato fundador, conmovido por la indigencia de los más desheredados de su tiempo, decidió hacerse prójimo de ellos para que pudieran conocer y amar a Jesucristo. Desde entonces la planta se ha desarrollado admirablemente: ahora formáis una hermosa familia de sacerdotes, de hermanas y de laicas consagradas, distribuidos en varios países, habitados por el mismo amor de Jesús que se hizo pobre entre los pobres, y por el mismo ardor de evangelizar.

Nuestra época también conoce sus pobrezas, viejas y nuevas, materiales y espirituales, y son muchos  los que a nuestro alrededor experimentan el sufrimiento, las heridas, las miserias y las angustias de todo tipo. Muy a menudo están lejos de la Iglesia e ignoran por completo la alegría y el consuelo que provienen del Evangelio. La misión que cumplir entre ellos es inmensa y la Madre Iglesia es feliz  de poder contar con el apoyo de los discípulos del Padre Chevrier. Efectivamente, no puedo por menos que aprobar y alentar la acción pastoral que lleváis a cabo según el carisma propio de vuestros institutos, un carisma que me toca personalmente y que está en el centro de la renovación misionera a la que está llamada toda la Iglesia; por “la íntima conexión que existe entre evangelización y promoción humana, que necesariamente debe expresarse y desarrollarse en toda acción evangelizadora”. (Exhortación apostólica Evangelii Gaudium, 178).

El santo Papa Juan Pablo II, en ocasión de la beatificación del Padre Chevrier, en 1986 en Lyon, os propuso diferentes orientaciones, que conocéis muy bien, para fortalecer vuestro dinamismo y, por mi parte, solo puedo renovarlas. Para retomar solamente una, os pedía: "Hablad de Jesucristo con la misma intensidad de fe que el Padre Chevrier. [...] Los pobres tienen derecho a que se les hable de Jesucristo. Tienen derecho al Evangelio y a la totalidad del Evangelio "(Discurso al Instituto del Prado, 7 de octubre de 1986). De hecho, me gusta recordar, que la inmensa mayoría de los pobres tiene una apertura particular a la fe; necesitan a Dios, y la falta de atención espiritual hacia ellos constituye la peor discriminación: "La opción preferencial por los pobres debe traducirse principalmente en una atención religiosa privilegiada y prioritaria. " (Evangelii gaudium, 200).

Queridos hermanos y hermanas, os invito a regresar continuamente a la magnífica figura de vuestro fundador, a meditar sobre su vida, a pedir su intercesión. La experiencia espiritual que vivió intensamente - una inmensa compasión por los pobres, la comprensión y el compartir  su sufrimiento y, al mismo tiempo, una contemplación del despojarse de Cristo que se convirtió en uno de ellos - fue la fuente de su ardor apostólico. Y también lo será de vuestro dinamismo misionero.

Que el Espíritu Santo os ilumine en los caminos que os llama a recorrer; os consuele frente a los desafíos y las dificultades. Al confiar vuestros Institutos y todos sus miembros a la intercesión del Beato Antoine Chevrier, ruego a la Virgen María que los mantenga bajo su protección materna, y os imparto de todo corazón  mi bendición apostólica.

dilluns, 2 d’abril de 2018

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!


http://www.servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosB/24pascua2.jpg
Diumenge 2n de Pasqua

1. Llegim el text (Jn 20,19-31)
19Al capvespre d’aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: Pau a vosaltres. 20Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. 21Ell els tornà a dir: Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. 22Llavors va alenar damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant. 23 A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó. 24Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l’anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. 25Ells li van dir: Hem vist el Senyor. Però ell els contestà: Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!
26Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: Pau a vosaltres. 27Després diu a Tomàs: Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient. 28Tomàs li va respondre: Senyor meu i Déu meu! 29Jesús li diu: Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!
30Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre. 31Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom.

2. Mirem el text i contemplem Jesús ressuscitat
Tenim dues escenes i la conclusió del quart evangeli. En la primera, Jesús s’apareix als deixebles en absència de Tomàs, i els deixebles reaccionen amb alegria davant la irrupció de Jesús en el lloc on es trobaven reunits (Jn 20,19-23). En la segona, Jesús es manifesta als deixebles, particularment a Tomàs, que reacciona amb fe (Jn 20,24-29). I la conclusió (Jn 20,30-31) mostra la finalitat de l’evangelista i il·lumina tot el quart evangeli: perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom. Ambdues escenes transcorren el diumenge, amb una diferència d’una setmana. Això indica que els deixebles, aleshores com avui, es trobaven cada diumenge. El diumenge és el marc de la trobada amb el Senyor ressuscitat, que irromp allà on els creients ens trobem reunits.
L’evangelista només indica el nom del deixeble que no hi és quan apareix el Crucificat ressuscitat. Els deixebles, reunits el diumenge en un mateix lloc, testimonien davant el qui no hi era, Tomàs, que han vist el Senyor. En el segon diumenge, s’estableix un diàleg entre Jesús ressuscitat i Tomàs, l’absent del primer diumenge, un diàleg que mena a la confessió de fe.
En el primer diumenge, Jesús s’apareix enmig de la por, ja ho havia fet en apropar-se a la barca (imatge de la comunitat reunida en un mateix lloc) mentre era fosc i el llac s’anava encrespant. Aleshores Jesús els havia dit: Sóc jo, no tingueu por (Jn 6,20). Ara Jesús els diu: Pau a vosaltres. És a dir, la salvació, la felicitat, l’amor que ve de Déu Pare és enmig vostre. Si en el primer diumenge se subratlla la pau donada, en el segon, la fe rebuda.
Ara Jesús és present en l’Església i l’alegria n’és la reacció. S’ha acomplert la promesa de Jesús, quan deia als deixebles: D’aquí a poc temps ja no em veureu, però poc després em tornareu a veure (Jn 16,16-23). I també: El vostre cor s’alegrarà quan us tornaré a veure. I la vostra alegria, ningú no us la prendrà (Jn 16,22-23). Ara i ací, l’experiència pasqual originària (visió i alegria) perdura en la fe: Feliços els qui creuran sense haver vist.
El Ressuscitat és el Crucificat, el mateix que va compartir amb els deixebles tot el que havia rebut del Pare (Jn 16,12-15); els senyals de les mans i del costat mostren que és certament Jesús de Natzaret. El Ressuscitat sempre es posa al mig. La reunió dels cristians és sempre entorn del Ressuscitat, que omple de l’amor de Déu el lloc on ens trobem reunits.

3. Pensem-hi                                                              
La fe m’obre el cor i els ulls a la presència del Crist ressuscitat? I això m’omple de felicitat?
La fe m’anima a trobar-me cada diumenge amb els altres cristians entorn del Crucificat ressuscitat?
Quina és la bona notícia que rebo i que vull testimoniar?

dijous, 29 de març de 2018

Setmana Santa

Queridos amigos,

En el corazón de esta Semana Santa, quiero expresaros nuestra cercanía y nuestra comunión en la oración por vosotros y por las comunidades que os han encomendado.

“Reaviva el don de Dios que hay en ti” (2 Tm 1,6). Sí, La Pascua nos invita a renovar nuestra fidelidad a aquel que pasó por las pruebas del sufrimiento y de la muerte para resucitar a una vida nueva. Con Jesús, se nos da el amor y la vida como alimento. Jesucristo es el buen pan compartido, que se ofrece para que podamos vivir como hombres que están en pie, fortalecidos con la esperanza y la alegría de creer.

Nuestra condición de cristianos, de hermanos de Jesucristo, de sacerdotes nos invita a estar cerca de cada persona con la que nos encontramos y a sanar las heridas y sufrimientos que Jesús carga  sobre la Cruz: la enfermedad, la soledad, el exilio, el paro, los conflictos, las guerras, la prisión en nombre de la fe, los atentados, la aflicción... Nuestra identidad como creyentes en Cristo resucitado nos impulsa a promover la esperanza que tanto necesita nuestro mundo: Acogida, acompañamiento, atención, escucha, amistad, sacramentos de la iglesia... De este modo contribuimos a ensanchar la luz de la Pascua.

Queridos amigos, el 7 de abril, nosotros seremos una pequeña delegación de la familia del Prado en la audiencia con el Papa Francisco en el Vaticano. Os Pedimos que os unáis a nuestra oración ese día, ya que os llevamos a todos en esta misma oración.

Esta visita es una gran noticia para toda nuestra familia. Que ella nos fortalezca en nuestra misión entre los más sencillos y los más pobres.

¡Cristo ha resucitado! ¡Es verdad, el Señor ha resucitado!

En nombre del Consejo General

Michel Delannoy
Responsable General
Asociación de sacerdotes del Prado
13, Calle Padre Chevrier
69007 – Lyon / Francia
Email : michel.delannoy@leprado.org

dilluns, 26 de març de 2018

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí


 http://www.servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosB/27vigiliapascualB.jpg
Vetlla pasqual B

1. Llegim el text: Mc 16,1-8
1Passat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salomé van comprar olis aromàtics per anar a ungir el cos de Jesús. 2El diumenge, molt de matí, arribaren al sepulcre a la sortida del sol. 3Es deien entre elles: ¿Qui ens farà rodolar la pedra de l’entrada del sepulcre? 4Llavors van alçar els ulls i s’adonaren que la pedra ja havia estat apartada; era una pedra realment molt grossa.
5Van entrar al sepulcre i veieren assegut a la dreta un jove vestit de blanc, i s’esglaiaren. 6Ell els diu: No us espanteu. Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí. Mireu el lloc on l’havien posat. 7Però ara aneu a dir als seus deixebles i a Pere: “Ell va davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com us va dir.” 8Elles sortiren del sepulcre i van fugir, plenes d’esglai i tremoloses; i no digueren res a ningú, perquè tenien por.

2. Comprenem el text
Les dones van a ungir un cadàver (Mc 16,1). Això significa que per a elles Jesús no és algú vivent, sinó un personatge important del passat, que va fer el bé i va ensenyar com fer-ho.
La pedra no és el problema a superar (Mc 16,3), sinó la visió equivocada que tenen de la mort de Jesús. Un cop dins al sepulcre, no troben el qui busquen. No hi és (Mc 16,6).
Les dones troben un jove vestit de blanc (el batejat és vestit de blanc) que els diu que trobaran Jesús a Galilea (= en la vida i l’acció cal seguir-lo); i que allà el veuran, tal com va dir (Mc 14,28).
Les dones abandonen. No s’ha entès que seguir Jesús passa per la creu (Mc 15,39), signe d’una vida entregada, d’un amor desinteressat, generós fins al final, sense límits, és manifestació plena de l’amor de Déu i això costa d’entendre.
El final del relat resta obert al nostre seguiment de Jesús, des de Galilea (Mc 16,7).

3. Fixem-nos en la nostra vida i acció
On cerco Jesús? Jesús és a Galilea, és a dir, el trobo viu i present en la vida i l’acció, allà on s’hi juga l’opció pel Regne. No es tracta de seguir uns valors, sinó una persona, no es tracta sols de fer, és a dir, com l’home ric (Mc 10,17-22), sinó de ser, és a dir, deixar-ho tot i seguir Jesús en el seu camí d’amor i lluita pel Regne: això és el que importa, com el cec Bartimeu: Mc 10,46-52. Amb Jesús, tornem a l’inici de l’Evangeli (Mc 1,14) per a aprendre l’estil de vida de Jesús i acompanyar-lo en el camí del Regne de Déu ja inaugurat.
·         Quina por o pedra he de superar o abatre per a seguir Jesús?
·         Quin missatge he de donar i de viure allà on sóc, em moc o actuo?